Al món civilitzat, tant en el context europeu com en l'internacional, les llengües funcionen mitjançant els ressorts clàssics de reglamentació, no solament dels seus usos socials sinó també del propi codi. En contrast amb aquest panorama, la societat valenciana assoleix la condició oprobiosa de figurar, dins l'estat, com a cas únic d'autonomia amb llengua desvalguda, això és, que no disposa d'autoritat lingüística. Les forces fàctiques i els poders polítics hi promouen, amb una planificació deliberada, que la llengua de valencians i valencianes continue sense els dispositius de cohesió interna que hi aporten les instàncies acadèmiques pertinents. En aquesta circumstància la llengua esdevé progressivament exposada a processos de desintegració, i allò que hi és decisiu, l'anarquia idomàtica mina la convivència ciutadana fins al punt que aboca, de manera indefugible, en una situació de caos social.Control lingüístic o caos constitueix un esforç, rigorós i honest, per posar al descobert l'entramat ideologicopolític que sustenta el caos valencià i per contribuir a superar-lo, des de la racionalitat i el compromís cívic.
