Durant l'època franquista, la censura, per a molta gent (i no cal dir per als escriptors), va constituir un veritable malson. Una censura, d'altra banda, en què, paradoxalment, de vegades privava més la por o l'estat d'ànim del funcionari que l'aplicava que no pas el conjunt de les directrius que rebia. Unes directrius molt volubles, d'altra banda, ja que hi influïa el clima polític del moment. L'historial de l'autor, les seves conviccions o les conviccions que li atribuïen... El període que abraça Les tisores de la censura (de 1965 a 1975), és un dels més moguts i decisius de la dictadura franquista. Els cinc capítols de què consta el llibre són interessants com a una novel·la, una novel·la dramàtica, evidentment, però sovint també tragico-còmica si la considerem més superficialment i del qual no només n'és protagonista l'autor, sinó molts d'altres escriptors -Pedrolo, Calders, Viladot, Víctor Móra, Montserrat Roig, etc.- considerats altament perillosos o simplement "incòmodes" per les autoritats de l'època.