Per a Llucià els mites, els miracles, les profecies, l'Hades, són un conjunt d'inversemblances vergonyants de les quals s'ha de distanciar l'home culte, i els poetes són per a ell els enemics del sentit comú. Ara bé, aquesta ficció absolutament proscrita per la raó no està mancada d'un cert encant i de vegades Llucià deixa de banda l'esperit crític i es deixa seduir per la bellesa d'aquest món ideal. Es podria dir que l'escriptor de Samòsata sent per la mitologia una simpatia d'artista i que no tan sols no odia l'Olimp tradicional sinó que fins i tot l'aprecia vivament pel que té de decoratiu i d'herència nacional dels grecs. A partir d'aquí, i sobre aquests temes i molts altres. Llucià escriu els seus Diàlegs que posa en boca dels cínics i altres personatges que el fan de contrapunt. El resultat, textos plens de fina ironia gustosos de llegir.
