Josep M. Espinàs va ser aquell nen que a la plaça Ballot d'Argentona descobria, a l'estiu, els colors de les ales dels espiadimonis. Ens ho explica, en aquest llibre, i ens explica també el seu món infantil i adolescent, els pisos on va viure, les cases dels avis, l'escola, el progressiu descobriment dels interrogants de la vida... En la plena maduresa, com a persona i com a escriptor, -recordem aquí El teu nom és Olga- Espinàs no ha escrit ara unes memòries convencionals, sinó un llibre d'imatges viscudes, un singular àlbum de sensacions que amb el temps han guanyat força i emoció. L'interès de la visió que el mateix Espinàs ofereix sobre els primers anys de la seva vida no pot fer passar per alt l'extraordinària qualitat literària d'El nen de la plaça Ballot. Una prosa en la qual l'aparent senzillesa és un refinament de l'ofici, i on la riquesa d'observacions i de matisos està treballada amb un estil que equilibra admirablement el lirisme i la precisió descriptiva.