Sovint els homes han projectat en els objectes la seva visió de la vida i del món. Des del Renaixement, els anomenats "gabinets de curiositats" representaren les particulars cosmologies de llurs creadors: de la megalomania del príncep a l'anhel de coneixement universal, cada gabinet aplegava elements heterogenis, vestigis de cultures llunyanes o de temps remots, junt a pintures i espècimens de la natura. Aquests "gabinets del món" es poden considerar una metàfora de la visió de l'altre que caracteritzaria, al llarg de la darrera centúria, el sorgiment de la ciència antropològica (i de les experiències museolgràfiques associades a aquesta disciplina). Aquest assaig tracta de les interrelacions que s'han establert al llarg del temps entre els museus, l'antropologia i els patrimonis, i té per objecte contribuir al recent debat museístic català.