On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. Els qui han llegit els viatges a peu d'Espinàs per la Terra Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat, el Berguedà, el Matarranya o el Comtat i la Marina ja saben que l'autor té la suggestiva traça de convertir l'experiència d'una caminada en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si, tot passant les pàgines, el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. A peu per la Llitera, que duu com a subtítol «Viatge a la frontera de la llengua», tant per l'escenari com pels fets que s'hi troben, és una obra excepcional en la personal literatura de viatges de Josep M. Espinàs. Caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge a peu -fent la volta completa per Tamarit, Albelda, El Torricó, El Gaió, Sant Esteve, Sanui, Alins, Calassanç, Peralta de la Sal, Gavasa, Baells, Natjà, Seganta, Camporrells, Valldellou, Castellonroi, El Campell... i altre cop Tamarit-, Espinàs ha deixat parats els lliterans («tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!», li van dir) i aporta amb aquest llibre un document directe i apassionant.