Resumir l'argument d'aquesta novel·la es fa tan absurd com impossible. Basti apuntar que és una sàtira coral en què el món de la política, la premsa i la policia fan una cursa singular per demostrar qui de tots és el més cínic. A la pista de sortida: un exhibicionista dotat; un delegat del Govern amb enquestes electorals de resultats raquítics; dos agents del Mossad disfressats de funcionaris de la Unicef; una redacció de diari en guerra civil; uns xoriços convençuts d'estar organitzant el colp del segle; uns desaprensius que pretenen vendre pots de paella concentrada al Govern polonès (amb permís oficial); un comissari que aspira a dirigir la policia autònoma (però a qui tothom posa piules a les orelles), i un parell o tres més que la prudència fa oblidar. El lector trobarà a L'any de l'embotit una nova mostra del talent narratiu de Torrent, que ha captivat capes d'audiència insospitades.
