Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d02019;arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s02019;encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s02019;envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d02019;Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s02019;esforcen fins a l02019;absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.
El jurat en va destacar «l02019;estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia 02013;que impregna tots els contes02013; d02019;uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».
