• MORT DE LA VIRGINIA

    WOOLF, LEONARD CAL CARRE Ref. 9788412863567 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    Vint anys després del suïcidi de Virginia Woolf, el marit escriu un relat dels seus últims mesos de vida que, llegit avui, encara ens emociona. S02019;han instal·lat a Rodmell, a la vall del riu Ouse, i hi fan una vida ordenada: treballen al matí, dinen, passegen a la tarda, juguen a botxes, fan el ...
    Dimensions: 210 x 140 x 32 cm Peso: 250 gr
    Disponible
    18,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-128635-6-7
    • Encuadernació : Cartoné
    • Data d'edició : 01/02/2025
    • Any d'edició : 2025
    • Idioma : Catalán
    • Autors : WOOLF, LEONARD
    • Traductors : PERA CUCURELL, MARTA
    • Número de pàgines : 192
    • Col·lecció : LLOM DOS COLORS
    • NumeroColeccion : 12
    Vint anys després del suïcidi de Virginia Woolf, el marit escriu un relat dels seus últims mesos de vida que, llegit avui, encara ens emociona. S02019;han instal·lat a Rodmell, a la vall del riu Ouse, i hi fan una vida ordenada: treballen al matí, dinen, passegen a la tarda, juguen a botxes, fan el sopar, llegeixen, escolten música, se02019;n van a dormir. De vegades, fan excursions o reben visites i les persones que els acompanyen ens són tan properes com si les tinguéssim totes aquí, al nostre costat.

    La calma d02019;aquells dies contrasta amb els bombardejos i l02019;amenaça d02019;una invasió nazi. La Segona Guerra Mundial i la salut mental fràgil de l02019;esposa fan que el marit confessi que aquells «dies de catàstrofe precipitada i alhora en càmera lenta van ser els més terribles i angoixants de la meva vida». Però tots dos procuren viure la catàstrofe amb naturalitat, sense fer-ne gaire cas. ¿No és el que fem nosaltres amb les catàstrofes individuals o col·lectives que ens trasbalsen?

    Als records vívids del marit, els acompanyen tres contes de Virginia Woolf. Són La fascinació de l02019;estany, Un poble de mar i El llegat. Llegint-los s02019;entén per què els hem aplegat aquí. Al primer, hi sentim el desesper de la veu de la noia que s02019;havia ofegat al llac. I és que de vegades la literatura, com Cassandra, ens avisa del que vindrà.