Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València, 1993) no ha desaparegut mai del nostre escenari literari i cultural, encara més, ha suposat un lligam sòlid entre passat i present. Commemorar-lo i celebrar la seua poesia és, o hauria de ser, oferir-li una continuïtat, una durabilitat i un sentit en la memòria, i en l02019;espai, íntim i col·lectiu. Aquesta perdurabilitat és, en part, allò que recull i reflecteix el llibre que ara tenen entre mans: Estellés: mirades i records.
Es tracta d02019;una obra col·lectiva, heterogènia per necessitat, un llibre que aporta les lectures d02019;Estellés que han fet onze dones 02014;periodistes, filòlogues, investigadores, comunicadores, escriptores, historiadores, poetes. Són la mirada, les reflexions, les vivències i els records d02019;Isabel Añó, Irene Mira, Antònia Cabanilles, Xènia Dyakonova, Maria Àngels Francés, Meritxell Matas, Glòria Bordons, Fanny Tur, Begonya Pozo, Irene Rodrigo i Susanna Lliberós.
Hem llegit Estellés des de joves, l02019;hem recitat en sopars amicals, l02019;hem escoltat en concerts i al teatre, en boca de milers de veus; el citem contínuament, el duem al cor, als llavis i a les samarretes. Estellés és el poeta valencià que més poetes ha forjat: «la contundència dels seus versos no deixa opció a la indiferència».
El resultat de tot això és, en part, aquest llibre polifònic, femení, honest i testimonial, íntim i esquinçat de vegades, sobre el poeta Estellés, la seua obra i la seua personalitat, escrit amb un agraïment immens cap a qui ens va ensenyar que «no s02019;és res si no s02019;és poble». Benvinguts a la festa estellesiana.
