La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest volum inclou vides de sants de diferents estaments socials, com ara cavallers (sant Maurici, sant Eustaqui, sant Martí), prostitutes (santa Pelàgia, santa Taís), filòsofs (sant Dionís) o papes (sant Calixt i sant Climent). Conté també les vides dels evangelistes sant Mateu, sant Lluc, sant Simó i sant Judes i de figures importants per a l'Església catòlica com la de l'arcàngel sant Miquel, la de sant Jeroni i sant Francesc, fundador de l'orde franciscà, a més de la santa Úrsula, santa Cecília i santa Caterina, sense oblidar els capítols dedicats a la festivitat de Tots Sants i a les Ànimes difuntes. Així mateix, hi afig vides que Voragine no compilà en la seua obra, però de gran tradició en la cultura catalana, com les de santa Tecla, patrona de Tarragona, o sant Narcís de Girona, a més d'un capítol dedicat al trasllat de les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona.