La inspiració se sol entendre com la presència d02019;un influx extraordinari en la creació artística, com un element misteriós directament vinculat al caràcter perdurable de l02019;obra tocada per aquest alè transcendent. A més, la capacitat de la música d02019;endinsar-se en aquest àmbit elevat, lligat a la divinitat, impulsa l02019;obra artística a la categoria de revelació: ja era aquesta la intenció última dels aedes de l02019;antiguitat, i potser també l02019;ha siguda per grans compositors que, com Bach, Beethoven o Brahms, escrivien conscients de tocar amb el seu art els ressorts de la intimitat humana i envigorir-los. Com deia George Steiner, la música és la teologia dels que no tenen
cap credo formal. En aquest assaig docte i clar, el musicòleg i cantant Josep Maria Gregori reflexiona sobre el lligam íntim de la música amb la inspiració, la sacralitat
i el pensament simbòlic. I ho fa endinsant-se en l02019;experiència transcendent de la creació d02019;alguns grans compositors, transmissors del vincle que uneix el món humà amb el món arquetipal. L02019;autor estudia el relat platònic de l02019;harmonia de les esferes i n02019;analitza l02019;aplicació als mites de les sirenes i les Muses, inspiradores dels grans relats d02019;Occident. Per últim, s02019;endinsa en la figura d02019;Orfeu i en l02019;obra que Striggio i Monteverdi van dedicar-li, i proposa una anàlisi afinada d02019;aquesta fita musical que conjuga so, número i paraula com a expressions d02019;un únic verb.
