Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.Una dona en crisi s02019;instal·la en una casa a les muntanyes amb l02019;esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s02019;ajuden, i és així com serà acollida per una família després d02019;una vivència colpidora.
La importància de dir les coses, la necessitat d02019;escoltar i d02019;explicar, l02019;empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l02019;escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d02019;amor a la vida en les valls altes del Pirineu.
«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l02019;ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l02019;acceptació d02019;una herència, la fidelitat a un paisatge.» Antònia Vicens
«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé.» Núria Cadenes
«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d02019;explicar-te allò que ha vist com si t02019;abracés.» Juliana Canet
