• LLIBRE NEGRE DE LES HORES

    GARCÍA SÁENZ DE URTURI, EVA COLUMNA EDITORIAL Ref. 9788466429146 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    No es pot segrestar algú que fa quaranta anys que és mort, i, per descomptat, aquest algú no pot sagnar. Vitòria, 2022. L'exinspector Unai López de Ayala –àlies Kraken– rep una trucada anònima que canviarà el que creu que sap del seu passat familiar: té una setmana per trobar el llegendari Llibre Ne...
    Dimensions: 230 x 150 x 237 cm Peso: 570 gr
    No disponible
    20,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-664-2914-6
    • Encuadernació : Cartoné
    • Data d'edició : 01/05/2022
    • Any d'edició : 2022
    • Idioma : Catalán
    • Autors : GARCÍA SÁENZ DE URTURI, EVA
    • Traductors : GARCIA CALDÉS, NÚRIA
    • Número de pàgines : 384
    • Col·lecció : CLÀSSICA
    No es pot segrestar algú que fa quaranta anys que és mort, i, per descomptat, aquest algú no pot sagnar.
    Vitòria, 2022. L'exinspector Unai López de Ayala –àlies Kraken– rep una trucada anònima que canviarà el que creu que sap del seu passat familiar: té una setmana per trobar el llegendari Llibre Negre de les Hores, una joia bibliogràfica exclusiva, si no la seva mare, que fa dècades que descansa al cementiri, morirà. Com pot ser?
    Una cursa contra rellotge entre Vitòria i el Madrid dels bibliòfils per traçar el perfil criminal més important de la seva vida, un que pot modificar el passat per sempre.
    «No es pot segrestar algú que fa quaranta anys que és mort, i, per descomptat, aquest algú no pot sagnar. I menys encara sagnar profusament en una elitista editorial de facsímils on ha estat assassinada la Sarah Morgan, una prestigiosa professional de la bibliofília, quan un valuós incunable va esclatar –sí, explotar– perquè una ment malalta i desfermada va aplicar una capa de glicerina a la coberta després de modifi car-la i convertir-la en letal.
    Em dic Unai, em diuen Kraken. La sang que va aparèixer al costat del cadàver era de la meva mare, morta l'any 1982 segons la làpida del cementiri de Villaverde on he anat a resar tota la vida mentre posava espígol al costat d'unes lletres que ara resulta que són falses.
    I aquí comença la meva història».