Combustió ens presenta un món esbojarrat i absurd que sembla no tenir solució. L'humor amb què l'autor ens atrapa des del primer diàleg amaga una gran acidesa que caricaturitza determinats comportaments de la societat actual. Com, si no és des de la sàtira, podríem entendre les relacions obsessives que esta-bleixen l'insegur Teo, el fred i prepotent Director, l'egoista Fabià o la manipuladora Davínia? Per no parlar dels desequilibris sexuals d'Enric i Marcel?
