El que caracteritza els millors personatges de Vallmitjana, és que viuen absolutament desplaçats de la realitat, en una mena de deliri que els mena a anar-se explicant sense parar a ells mateixos, perquè no se'ls ensorri tot al voltant, en una fragilitat tan desesperada, que entre el moment que viuen i el no-res només hi ha un fil. Aquesta dependència, addicció, del llenguatge, que amb la seva capacitat de falsejament i ficcionalitat els salva de la destrucció definitiva, d'un costat, i aquest distanciament, que Vallmitjana sap posar entre la mirada dels seus personatges i la del públic, de l'altre, són els motius coadjuvants que fan, els personatges i aquestes obres en conjunt, irremisiblement i rotundament contemporanis.
