L'arquitectura catalana del darrer segle (1888-2005) manté una certa coherència i continuïtat, i posseeix el caràcter d'un ampli cicle històric contemporani. L'eclosió de l'exuberància modernista, amb Gaudí com a capdavanter, és seguida per l'eclecticisme productivista del Noucentisme. Més endavant, una efímera però potent presència racionalista serà represa pels arquitectes del grup R, com Coderch, Sostres o Bohigas. A partir de la dècada de 1960 predominarà l'eclecticisme de l'Escola de Barcelona i en les següents eclosionaran, successivament, grans noms: R. Bofill, l'Studio PER, Viaplana-Piñón i E. Bonell; C. Ferrater, J. Llinàs; E. Miralles, C. Pinós...
