Molts dels edificis en què s'ha d'intervenir, sobretot els construïts a Catalunya a finals del segle XIX i principi del XX, tenen com a estructura vertical parets de maó generalment massís i, com a estructura horitzontal, sostres de bigues de fusta amb diferents tipus d'entrebigat. Si els comparem amb els actuals sostres de formigó, són sostres unidireccionals molt lleugers que han demostrat la validesa al llarg de molts anys.
Amb relació a la seguretat d'un sostre de fusta, una intervenció possible és la col·locació, per damunt de les bigues de fusta, d'una capa de compressió de formigó armat. Ara bé, perquè aquesta actuació sigui vàlida i funcioni, és imprescindible un vincle entre els dos materials estructurals, la fusta i el formigó, la qual cosa s'aconsegueix, entre d'altres procediments, mitjançant la disposició de connectors de tipus pern, la funció dels quals és absorbir l'esforç rasant que es produeix entre la fusta i el formigó en treballar com una estructura mixta.
