El cinema que es fa a Catalunya és quantitativament més important del que pot semblar a primera vista. Aquest llibre, dissenyat en forma de diccionari, comença el dia després de la mort de Franco i acaba l'1 d'octubre de 2003. Durant aquest període de temps, 228 directors catalans o formats a Catalunya i 172 directors de fora del nostre país han realitzat 795 llargmetratges cinematogràfics. 234 empreses catalanes els han produït (o coproduït). Les xifres són més significatives que les paraules: més de vint produccions cada any i, el que és encara més important, amb una tendència ascendent gràcies a les noves possibilitats de l'audiovisual. Certament, no totes les pel·lícules han sigut grans èxits, i en el seu pròleg en Ventura Pons explica el perquè, i hi afegeix que "el cinema d'aquests darrers anys s'ha encarat més cap a uns productes de recerca, de risc, d'alt interès temàtic o formal d'un notable nivell", un cinema molt més apreciat en els festivals estrangers que en el nostre propi país. Per això, el cinema fet a Catalunya segueix essent el gran desconegut.
