Mentre que la gent de muntanya ha sapigut conservar les seves rondalles i llegendes, la gent de mar, sempre amb els papers mullats, les ha deixades perdre.
Tot i això, de gregal, de llevant, de xaloc, de migjorn, i de garbí ens arriben oreigs i onades de rondalles antigues: les peripècies mítiques d'Ulisses de retorn a Itaca, les rutes de Colaios de Samos cercant el país de les Hespèrides, els viatges fabulosos de Simbad el mariner, la trevessia de Jaume Ferrer de Blanes a la descoberta del Riu d'Or... Però no sols les aventures dels herois. També els treballs i els dies dels nostres pescadors, dels mariners mercants, dels corallers... intrèpids i porucs, devots i supersticiosos.
Aquest aiguabarreig de mite i quotidianitat, d'univers clàssic i romanticisme, d'heroïcitat i ofici ha creat un fris de rondalles, creences, llegendes i tradicions contrastant i concordant alhora.
La nostra mar és poblada confusament de seitons o sirenes, d'orades i tritons, de pops i diables marins. Si la mitologia és, segons el psiquiatre C.G.Jung, expressió de l'inconscient col.lectiu, ben cert que no hi ha lloc més suggeridor d'il.lusions i quimeres que les profunditats submarines.
Hissem doncs la vela al vent de la imaginació i posem rumb al port de les rondalles per a descobrir la mar de la cultura popular.
