La societat pren lloc per excel·lència a la ciutat, de tal forma que la seva construcció constitueix un dels fets més importants del nostre món. La ciutat fa possible l?individu social més que en cap altra circumstància, la investigació científica i la seva aplicació, l?intercanvi d?informació, la comunicació del pensament..., facilita les relacions socials i el progrés en tots els camps. La ciutat no prové del no-res, de cop i volta, la ciutat es fa amb el temps, lentament, amb seny. La qualitat d?una ciutat genera formes de comportament i pautes de ciutadania. Aquest marc de la ciutat, és per a la persona, la base del seu equilibri psíquic i del seu comportament equilibrat. Sense ciutat no hi ha ciutadà. L?individu social, el ciutadà, només és possible en el medi adequat. (...)
