Hi ha molts interrogants i dilemes per resoldre en endinsar-se en la configuració de la didàctica. La situació obliga a establir solucions provisionals i a no abandonar certs punts de suport que, en altres condicions, haurien de ser trampolins dels quals partir a la recerca de noves revisions i aportacions. Sembla com si calgués definir aquest camp en situació permanent de ?crisi i emergència?, cosa que des d'una postura racional cal considerar positiva. Sembla clar que cal posicionar-se o, almenys, establir un esquema mínim de tractament d'aquestes i altres qüestions per assolir una certa justificació, encara a risc de reiteració i extensió. I aquesta és la pretensió de Visió general de la didàctica.
