El traductor del llibre de Job, que l?arrenca i el cull de les planes de la Bíblia, com si collís un arbre de la muntanya, per presentar-lo a Catalunya i als catalans, que s?ho mereixen tot, com un drama en tres actes i en vers, adaptat a l?escena catalana i escrit en català del que ara es parla, té l?honor de dir i declarar aquí davant de tots, que no solament l?ha traduït o més ben dit l?ha adaptat tant bé com ha sabut i ha pogut, sabent com sap que el que fa el que pot no està obligat a més, perquè aquella sublimitat, plena i farcida de vida i de sons i ressons, que omplen tot el llibre i se li estenen per les planes, ressoni en les fondalades de la llengua catalana dels nostres dies, com els crits en les afraus de les muntanyes, que escarneixen els crits i estrafan els udols, sinó perquè aquest drama tant i tant gran, dictat per Déu, escrit pels homes i traduït a totes les llengües, conté, com aquell que no diu res, el primer cas, escrit, del conflicte religiós i moral...
