Durant l'època moderna, santuaris, capelles i ermites es distribueixen pels Pirineus i Pre-Pirineus -territori fronterer durant els nombrosos conflictes bèl·lics entre les monarquies hispànica i francesa-, formen un conjunt ben travat que arrela la comunitat pagesa i ramadera amb el seu entorn i consoliden un tipus "d'ocupació espiritual" de la muntanya, i també una certa idea de "frontera" religiosa, que no es correspon necessàriament amb la frontera política.