La Jacinta vol saber com s'ho farà la mare per respirar
dins el taut, i les seves ties li diuen que val més que vagi
a cuidar els seus germans. Ella recorda de la mare el
soroll de la cullereta picant el got quan remenava la llet
per desfer-ne tots els grumolls. Riu amb els germans i
el pare quan ell arriba aviat de la feina i mengen tots
junts i al final ell els treu xiclets i caramels de les orelles.
La Jacinta se sent estranya en un món on els altres nens
tenen mare. Tot i que no té cap àngel de la guarda, una
dona que cavalca un cavall blau vetlla per ella.
