Aurora Bertrana va publicar el seu primer llibre (Paradisos oceànics) l'any 1930, a l'edat de 38 anys. El seu bateig literari és, doncs, més aviat tardà, però obté un èxit immediat i esgota la primera edició dels seus relats oceànics en tan sols dues setmanes. L'inici exitós de la carrera literària d'Aurora Bertrana coincideix amb la culminació de la del seu pare, que el 1931 obté el Premi Joan Crexells per la novel·la L'hereu i enceta la darrera dècada de la seva vida. És en aquest moment que pare i filla encaren el seu únic projecte literari conjunt: L'illa perduda. Aurora Bertrana proporciona el tema i l'estructura de la novel·la, novament de temàtica polinèsia, i pare i filla es reparteixen la redacció del llibre a parts iguals. L'obra, publicada l'any 1935, és una novel·la d'aventures humil però molt original i innovadora en el panorama de les lletres catalanes del moment, tant pel seu exotisme com pel fet d'haver estat escrita a quatre mans. I el més important: és la «història sentimental» d'un retrobament entre Prudenci i Aurora Bertrana.
