La filla del mar, estrenada la primavera de l'any 1900, pertany a l'etapa de plenitud d'Àngel Guimerà,
quan s'obre a les noves tendències del teatre europeu i incorpora elements realistes i naturalistes que no estaven presents en el seu teatre anterior, d'arrel romàntica. En La filla del mar, de la mà dels personatges protagonistes (l'Àgata, la Mariona i el Pere Màrtir), ens endinsem en una poderosa història d'amor situada en un entorn mariner. Però, per damunt de tot, La filla del mar és una reflexió sobre la identitat, és a dir, sobre les identitats individuals i col·lectives. I per això és, també, una obra sobre l'altre i l'acceptació de la diferència, cosa que permet lectures diverses i la converteix en una peça plenament actual.
