«He viscut perquè tu volies que visqués», escriu Marceline Loridan-Ivens en la carta que adreça al seu pare. Aquesta dona nascuda el 1928 va sobreviure al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. El seu pare, no. Deportada amb 14 anys, Marceline explica que voldria fugir de la història del món, del segle, i retornar a l'adolescència que no se li va permetre viure.
I tu no vas tornar no és una obra literària més sobre l'Holocaust, no pretén provocar compassió, sinó despertar consciències, i ho fa a través d'una veu singular que mereix ser escoltada. No només perquè Marceline Loridan-Ivens és un dels escassos testimonis encara vius, la memòria i la paraula dels quals han de ser recordades i transmeses. També perquè es tracta d'una narració justa, sincera i commovedora, carregada de sensacions i de crítica que demostra que, per als supervivents, el camí no va ser mai fàcil.