"Sol de Lluna ple" s'aparta del cànon de la poesia catalana contemporània, el qual potser no sap com escoltar veus difícils d'etiquetar.
Si la primera paraula que publica un poeta és la definitiva, la de'n Víctor Obiols és: "desesperadament". De l'enlluernament de la descoberta a la constatació del temps tossut: passa la vida, però queden els anys, O potser és a l'inrevés?
Allò que és rellevant també és efímer.
