L'ou d'or té a veure amb la mort, sigui per una sobredosi accidental o per suïcidi, d'un noi sord i mentalment discapacitat. Brunetti està astorat que un noi amb aquestes qualitats s'hagi pogut suïcidar i, atès que al llarg dels anys l'havia vist pel barri, es permet donar una ullada a la seva vida per intentar entendre què li ha pogut passar. Això el porta a trobar-se amb la mare del noi i a assabentar-se de les circumstàncies del seu naixement. Però res del que Brunetti descobreix li aporta arguments clars sobre la seva mort. I d'això va la novel·la. A estones també es dedica a analitzar la societat que permet que una persona desvalguda com aquesta pugui créixer de la manera en què ell ho fa.»