La toponímia és el conjunt de noms de lloc d’un territori determinat i, a la vegada, la branca de l’onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeix de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o “transparent”, perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant els estudiosos com la gent del poble fins al punt que s’han cercat explicacions –a vegades fantasioses– del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d’una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l’evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l’organització de l’espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d’un territori per part dels seus habitants. \n
