«?Sandro, obre els ulls! No hi sobreviuràs ni mitja hora; mai no has sortit dels passadissos emmoquetats de les biblioteques i les aules climatitzades. ?Els viatges formen la joventut ?va dir ell mentre obria la porta. ?Si et refies de les dites, pensa en aquesta. Una dita brasilera... En Sandro es va aturar però no es va girar. El rector va fer una pausa, per retenir-lo encara més. Llavors va continuar, dient molt lentament: ?"No es torna mai de la selva amazònica"».La selva tropical sembla contenir l'alè en la calor humida del capvespre. Asseguda davant la seva cabana, l'Elianta mira en Sandro, que s'apropa a ella. Per què aquest estrany misteriós s'acosta per destruir la pau i la serenitat de la seva tribu? Què han fet ells per merèixer-ho? La determinació de l'Elianta per salvar els seus és cada vegada més gran, i no permetrà de cap de les maneres que aquest intrús acabi amb la felicitat del seu poble.