Salvem l'art! és la història d'un moment crític. Amb l'esclat de la Guerra Civil i durant els tres anys següents, només l'acció decidida d'uns quants va permetre salvar el patrimoni cultural català de la destrucció més absoluta: l'acció per protegir el patrimoni, primer, de la fúria iconoclasta de la revolució social, especialment acarnissada amb allò que considerava manifestacions religioses i burgeses; després, del perill inherent a la guerra, dels bombardeigs i de l'avanç del front i la derrota; finalment, per defensar l'acció de la Generalitat en contra de la propaganda dels sublevats i, especialment, per dur a terme l'exposició d'art català a París, un èxit absolut amb què es demostrava que l'art s'havia salvat alhora que es feia patent el caràcter propi de Catalunya enfront de la resta de la República.
