Fernando Pessoa va atribuir les seves obres a diversos escriptors imaginaris, anomenats heterònims. Ricardo Reis és un d'aquests: un metge de professió, poeta, epicuri, classicista i monàrquic que es va exiliar al Brasil quan es va instaurar la República a Portugal. Saramago narra, en aquesta obra, la història de Ricardo Reis quan retorna a Portugal, després de la mort de Fernando Pessoa. La vida de l'escriptor i del seu heterònim s'entrellacen en una reflexió profunda i apassionada sobre la veritat i la unitat de l'individu; una reflexió projectada sobre l'escenari nostàlgic de Lisboa.
