?Una nova edició de El Pessebre de Joan Amades presenta un doble interes. Per una part, el món del pessebre no es redueix avui a Catalunya a una visita al jardí de l?eden per a nostalgics, sinó que perviu i es renova constantment, amb utilització de materials nous, amb incorporació de col·lectius que celebren i ensenyen aquesta construcció festiva, amb entitats noves que sorgeixen d?un nou concepte de patrimoni cultural. Tots aquests interessos forneixen activament les transformacions i les visions que del Nadal té la nostra societat, cada cop més global, pero cada cop també més necessitada i a la recerca de referents locals. La nostra societat no és una tabula rasa on puguin acampar sense crítica ni dialectica les influencies foranies-globalitzants que pretenen, via mercat, imposar tendencies, costums, vendes en dies universalment convenients, de materials, també convenients per a les multinacionals. No assistim passivament i impotents a aquesta allau despersonalitzadora i manipuladora. Hi intervenim per a fer la nostra síntesi crítica, localment diferenciada. (...) El pessebre és, avui dia també, una most