Ramon Trobat ha estat titllat com una figura representativa del moviment profrancès i, malgrat tot, té ben poc a veure amb la resta de catalans afins a França després de la Guerra dels Segadors. No hi ha cap altre polític català de les seves característiques. Les seves semblances se circumscriuen només al fet del seu «exili» al nord de Catalunya, sota dominació de França, al seu lligam amb el rei de França davant d?un impossible retorn al Principat. L?exclusió del perdó general del rei Felip IV a partir de 1652 el va situar en una posició d?obsessiva filiació francesa per conservar el patrimoni familiar. L?estudi de Ramon Trobat és el de tot un país, el de tota una generació que evoca un possible camí de Catalunya al marge d?Espanya, però és també el del declivi d?una elit, simbolitzat pel tractat dels Pirineus (1659) i l?annexió del Rosselló a França. La defensa de França pot ser interpretada a la fi del segle XVII com la de la formació de la nació catalana, lligada a la modernitat. Trobat, convertit en intendent de la França de Lluís XIV, esdevé el lligam entre 1640 i la fi del segle XVII, entre l?aliança i el rebuig absolut de Catalunya respecte a França. Trobat arriba a ser un dels catalans amb més influència en una de les monarquies més poderoses d?Europa, un fet que no pot ser omès per la historiografia, ja que és imprescindible per entendre l?evolució del pensament polític català a les portes de la Guerra de Successió.