Existeixen nombrosos expemples, al llarg del segle XX i en l?actualitat, de l?ambigüitat de les democràcies davant de règims totalitaris en funció d?interessos geopolítics. Tanmateix, la postura dels aliats davant del règim franquista en finalitzar la Segona Guerra Mundial mereix, potser, una revisió. En contra del que ha defensat la major part de la historiografia i dallò que va voler creure l?oposició antifranquista, els aliats mai no es varen comprometre a ajudar el bàndol que va perdre la guerra civil a Espanya. Concretament, Gran Bretanya i el seu líder màxim, Winston Churchill, varen acceptar implícitament el règim franquista. Per bé que és cert que, a priori, els aliats varen condemnar el règim franquista per no ser democràtic, també ho és que els seus interessos econòmics, estratègics i polítics a Espanya, com a baluard de defensa en contra de l?expansió del comunisme, sempre van constituir una prioritat i mai no es varen plantejar l?ajut directe als antifraquistes. Tot i que s?ofereix un panorama pel que fa al posicionament dels aliats, el focus principal del llibre és la postura de Gran Bretanya en relació amb Espanya. Aquest llibre es basa, sobretot, en la investigació realitzada el Foreign Office de Gran Bretanya (Public Record Office, Kew Gardens) i en la premsa de l?exili del Pavelló de la República a Barcelona, l?arxiu Tarradellas al Monestir de Poblet i l?arxiu Pi i Sunyer de la Casa Golferichs a Barcelona.
