Una dona gran com podria ser-ho qualsevol altra, asseguda al banc d'un sanatori a Montdevergues. Durant els trenta darrers anys de la seva vida espera i no fa res més sinó esperar el seu germà Paul. Es diu Camille Claudel. Reclosa allà, lluny de la família, lluny de Rodin, lluny del món, es veu abocada al silenci tot resignant-se a seguir vivint en l'únic refugi que li resta, la memòria. Passat i present es confonen com també barregen les sensacions experimentades antany: passió, amor i desencís. El futur ha deixat d'existir per a ella.
