La pedra, el fred, els futurs que no van ser negats, el mirall on no sempre s?hi reflecteix la imatge del poeta, però també la tendresa entesa com una improbable metamorfosi de la mateixa pedra, són els pilars sobre els quals es fonamenta aquest llibre amb què l?autor vol donar-nos una prova de la seva maduresa. La gàrgola som nosaltres convertits en pedra, veient impassibles i impotents com les coses passen més enllà de nosaltres. Amb un to greu, de vegades elegíac, Casals utilitza el desencís per les coses que ja mai no seran com un instrument poètic recurrent que ens enfronta com a lectors a les nostres pors i al nostre propi passat.
