En Lluís Suirana no aspira al cel dels lletraferits ni a guanyar-se a pols un èxit multitudinari i loquaç. Per això s?ha fet poeta, perquè amb la bondat i la senzillesa de l?amant malda per fer-se un lloc en la plenitud de la vida. I amb la voluntat que aquesta seva història inabastable no acabi mai, escriu amb emoció el dietari del futur. El poema és immarcescible i, per tant, no té data de caducitat. La paraula és, doncs, la garantia que tot viurà més enllà dels propis sentiments, dels records, de l?enyorança permanent. Després d?una vida al servei dels altres, abnegada per la seva fidelitat al país, Lluís Subirana, des d?una intimitat que el fa més sincer i encara més lliure, passa comptes a una vida plena d?experiències enriquidores. Descobreix els espais tranquils que habiten entre les escletxes de l?extravagància del món contemporani, accepta ser públic confident d?una bellesa que s?extingeix.