Els poemes de La infinitud dels eclipsis són l?espai buit entre les paraules. Com en el joc infantil de la xarranca, mentre se salta d?un quadrat a l?altre, hom queda per uns instants sostingut en el vent i és en aquests moments quan apareixen els records i també l?amor. En el seu primer llibre en prosa, l?autora compara la vida amb aquest joc i el veu com una superació natural i constant de l?existència. La infinitud dels eclipsis és el que ?hom calla? mentre es queda suspès en l?aire, el que hom pensa però queda perdut. A través del poemari, l?autora explora els racons de l?ànima i fa que part de l?inconscient es torni paraula.
