Aquesta primera antologia general en llengua catalana dels Assaigs de Michel de Montaigne (1533-1592) no només ret homenatge a una de prèvia, Les pàgines immortals de Montaigne, escollides i explicades per André Gide, sinó que comparteix amb aquella la idea que actualitzar el clàssic és una de les maneres d'assegurar-ne la supervivència. La tria de Gide es basava en una interpretació dels Assaigs -en català hi ha una versió completa de l'obra a càrrec de Vicent Alonso- vinculada a les circumstàncies i les necessitats que ell percebia com a contemporànies, per a la qual cosa va tendir a eliminar-ne els aspectes que creia que eren més caducs. El lector trobarà en la lectura de Gide sobre Montaigne que presentem com a introducció els motius d'aquella preferència.
