A Catalunya es va desenvolupar des de l'Edat Mitjana un sistema hereditari que consistia a deixar els béns al fill mascle primogènit a canvi de col·locar els fills segons el millor possible i cuidar-se dels pares. Aquest sistema tenia diverses contradiccions i punts febles, i els diferents grups socials desenvoluparen estratègies diverses per fer-hi front i aconseguir que el benestar de les famílies passés de generació a generació. El llibre estudia la lògica que tenia aquest sistema, com els diferents grups socials el feien servir i com va entrar en crisi al llarg del segle XIX. Així mateix, l'autor estableix una comparació entre el sistema d'hereu i el sistema d'herència igualitari que predominava a bona part de la península, per descobrir que tots els sistemes tenen mecanismes per evitar la degradació social de les persones que els utilitzen.
