?La immensa tristesa que ens devasta després de la mort de l?amor és molt més poderosa que l?amor que un dia va menysprear-la. Així, com en un somni, sense comprendre-ho, el murmuri d?aquest dolor que comença on s?extingeix el no-res ens envaeix com el lament d?un violoncel que sona sotto voce, és a dir, en veu baixa, i penetra dins de la nostra ànima com una lenta agonia dels sentits. Hi ha hagut d?altres llibres, els llibres de l?amor que han ofert una renaixença com una primavera eterna, el miracle de l?amor entre el tauró i la gavina. Aquest és el llibre de l?absència i el que busca, desesperadament encara, l?essència del perdó?.