?No us estranyi que, quan llegiu aquests versos, us sentiu bressolats per una dolça pau interior que us amanyagui i agomboli. Aquesta és la personalitat de Josep Soler. Un home amorós que inspira tendresa i que solament sap escriure en les formes que aquesta tendresa li proporciona. Els seus versos, per tant, no són un compendi de vivències narrades, sinó instantànies d?esperit que reneixen del no-res cap a la vida, de la consciència infinita, d?un petit torterol de realitat que s?imposa als ulls del poeta i de l?home que veu el món, i el viu, en forma de totalitat estètica que clama ser explicada, que reclama convertir-se en art? (Del pròleg Un món amb ulls d?agulla, d?Israel Clarà).
