Una tarda de diumenge amb els nens. Una setmana a Tossa, en un hotel. Una excursió amb uns amics a Roma. Cartes escrites i enviades. Cartes escrites i sense enviar. Moments d?espera, de desig, de solitud. Fotos dels nens rient. Papers i clips de cabell al pis. Piles de roba sense planxar. Insomni? A Un any de divorciat Josep M. Fonalleras, un dels escriptors més destacats de les lletres catalanes, ens obre el cor en un relat contundent i emotiu, però també humorístic i desenfadat: «Ho deia el cantant: ?L?anno che sta arrivando, tra un anno passerà; e io mi sto preparando: è questa la novità?. Ha passat un any, això és inqüestionable. Les vegades que he cantussejat aquesta lletra sense saber ben bé si era optimista o pessimista, si era un preludi o un corol·lari! El cert és que ara tampoc no ho sé. Podríem dir que la novetat és que ja hi estic més avesat, no sé si preparat. I el que ningú no em negarà és que l?any ha passat i que n?està arribant un altre.»
