Aquest llibre analitza les tenses relacions entre Catalunya i la Monarquia, primer, i l'Estat espanyol, després, que es van anar configurant entre els segles XVII i XIX. Els temes que s'hi tracten són els següents: la política catalana del XVI vista per diplomàtics italians; la Diputació del General i de les Corts abans de la Guerra dels Segadors; la influència dels textos religiosos en els opuscles polítics durant la Guerra dels Segadors; el debat sobre la vicerègia a la mort de Carles II, el darrer dels Àustria; l'ideari dels seguidors de Felip V a Catalunya durant la Guerra de Successió; la fragilitat del règim borbònic a Catalunya, un cop imposada la Nova Planta, amb motiu de l'aixecament dels Carrasclets; les relacions difícils que la Junta Particular de Comerç va mantenir amb les autoritats borbòniques de Catalunya; el sentit complex i canviant dels conceptes de «nació» i de «pàtria» en el tombant del segle XVIII; els orígens del federalisme des dels anys de les guerres amb França de finals del XVIII i de principis del XIX; el federalisme intransigent durant el Sexenni (1868-1874), que va tenir en Valentí Almirall l'ideòleg més destacat; i, finalment, les dificultats polítiques amb què va topar la industrialització catalana.
