Tal com escriu José Corredor-Matheos en el seu pròleg, "aquest nou poemari de Teresa Costa-Gramunt enllaça amb una preocupació pel transcendent de la qual ha donat bones mostres en obres anteriors". L'autora "segueix els trets d'un camí iniciàtic". I "en el procés del llarg poema que és en realitat aquest llibre, les metamorfosis de la protagonista senyalen el salt de nivell que sempre farà necessari un altre canvi". I és que "tot poeta es deixa endur per un impuls que l'empeny més enllà dels seus límits. Perquè el poema, més que un acte de la voluntat, ho és d'obediència". Obediència a la veu interna que empeny la poeta a explorar i transgredir els propis límits per aprendre, també, de cada paraula escrita, on "aprofundeix en allò que és realment essencial".
