El poeta il·luminat és Costa i Llobera i aquestes les seves dèries: Catalunya seria cristiana novament; l'art, la poesia, els Jocs Florals, l'arquitectura, la política, tornarien a ésser els instruments d'aquest regionalisme aixecat damunt les columnes granítiques de l'herència del rei Jaume el Conqueridor, el beat Ramon Llull, de la potència admirable de Lluís Vives, Sant Vicenç Ferrer o el mestre Francesc Eiximenis; xerrades fins a altes hores de la nit a Barcelona, poesia; Antoni Gaudí i l'arquitectura catalana dels segles futurs; Josep Torras i Bages analitzant la nostra història, il·luminant el camí per on hauria d'haver anat una autèntica recuperació nacional; Francesc Cambó unificant els esforços dels catalans; la Solidaritat Catalana desfilant durant hores i més hores pels carrers...
