• FRANCESES NO S'ENGREIXEN LES ( SECRET DE MENJAR PER PLAER )

    GUILIANO, MIREILLE MAGRANA LA Ref. 9788478716302 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    Elegant, convincent, savi, divertit i publicat just a temps: vet aquí l'últim llibre antidietes que podria canviar radicalment la vostra manera de pensar i de viure. Mitjançant estratègies senzilles però eficaces i dotzenes de receptes que a primera vista sembla ben bé que hagin d'engreixar, Mireill...
    Dimensions: 232 x 155 x 18 cm Peso: 550 gr
    No disponible
    18,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-7871-630-2
    • Encuadernació : Rústica
    • Data d'edició : 01/03/2006
    • Any d'edició : 2006
    • Idioma : Catalán
    • Autors : GUILIANO, MIREILLE
    • Traductors : SOLDEVILA CANAL, JORDI
    • Número de pàgines : 288
    • Col·lecció : ORIGENS N.103
    • NumeroColeccion : 103
    Elegant, convincent, savi, divertit i publicat just a temps: vet aquí l'últim llibre antidietes que podria canviar radicalment la vostra manera de pensar i de viure. Mitjançant estratègies senzilles però eficaces i dotzenes de receptes que a primera vista sembla ben bé que hagin d'engreixar, Mireille ens revela quins són els ingredients necessaris per dur una vida amb un pes controlat des de la Sopa de Porro Màgica del cap de setmana com a remei d'emergència fins als trucs del dia a dia com ara el simple fet de deixar-se portar pel plaer. Donant una importància especial a la frescor, la varietat, la proporció i sobretot al plaer, Mireille ens ensenya com pràcticament tothom pot aprendre a menjar, beure i moure's. Si heu intentat sense èxit seguir una dieta específica, o si heu perdut l'avió per passar les vacances a la platja, o si teniu un pànic terrible als glúcids, vet aquí una manera animada i positiva de conservar una bona silueta, una recuperació dels secrets culturals francesos més preuats adaptats a l'estil de vida del segle XXI. Podem beure vi i menjar pa, fins i tot xocolata, sense que després ens trobem grasses ni ens sentim culpables? Pourquoi pas?